Inici
:: Personatge :: :: Fotos :: :: Textos :: :: Enllaços ::
Personatge



Joan Alcover Maspons
(Palma 1854–1926)

Va néixer a Palma el 4 de maig de 1854 en una casa de la barriada de la Calatrava, a prop de la Seu. Fill del mallorquí Pere Alcover Jaume i de la catalana Teresa Maspons Serra, va créixer en aquella Mallorca rural i conservadora de l’època isabelina, entre els mots catalans de l’àvia Mariana Serra i de la seva mare. Elles li contaren llegendes i mites de la Catalunya enyorada i estimularen la seva fantasia d’infant amb imatges de pastors i fades, de pescadors i dones d’aigua, de cavallers i prínceps, que “baixaven del Montseny i les congestes del Pirineu” per habitar la seva casa mallorquina del carrer de Sant Alonso, número 60.

El 1864, quan tenia deu anys, començà a estudiar el batxillerat a l’Institut Balear de Palma (a l’actual edifici de Monti-Sion), on va conèixer els amics que, amb el temps, serien homes destacats de la cultura i de la política de l’època de la Restauració: Miquel Costa i Llobera, Joan Rosselló de Son Forteza, Joan Lluís Estelrich, Alexandre Rosselló i Antoni Maura, amb els quals conservà una profunda amistat al llarg de la vida.

A l’Institut Balear, Joan Alcover compartí amb aquest grup d’estudiants distingits les lliçons de Retòrica, de Geografia i d’Història que impartia el poeta romàntic Josep Lluís Pons i Gallarza. Aquest, amb la màgia de la paraula, el guià pels camins de la poesia, de l’elegància, de la serenitat i del bon gust, i deixà sembrada en l’ànima del jove Alcover la llavor de l’humanisme, que defensà a la conferència Humanització de l’Art el 1904.

La tardor de 1869, Joan Alcover abandonà la roca insular per a confondre’s dins del bull sonor de la gran ciutat catalana i començà a estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona. A la Ciutat Comtal, el jove estudiant fou pres d’una forta enyorança i caigué en un fosc i mut isolament. Per aquells anys de formació començà a escriure els seus primers poemes, tant en castellà com en català, que publicava a diverses revistes mallorquines de l’època, com Revista Balear, Museo Balear i El Isleño.

Joan Alcover havia despertat a la poesia sol·licitat tant per la Musa castellana com per la Musa catalana. Davant la dualitat dels seus llenguatges, vacil·là i, durant un temps, mantengué una certa bigàmia lingüística. Tanmateix, el poeta expressà els sentiments més purs amb la llengua materna, amb els mots en què la seva mare i la seva àvia l’havien condormit.
Durant aquests anys d’estudi i solitud a Barcelona, conegué Rosa Pujol i Guarch, una jove barcelonina que vivia davant la pensió on el poeta s’hostejava. Ella fou la Beatriu catalanesca que el salvà de la grisor i li descobrí “la calor de la pàtria feta dona”, com dirà anys més tard a L’Espurna. Llavors el poeta sentí vibrar amb fúria les ones del seu cor i navegà pel misteri de l’amor.

Quan el 1878 obtingué la llicenciatura en Dret s’establí a Palma, on emprengué la carrera de la Judicatura, primer com a advocat, després com a Relator de l’Audiència de Palma i, finalment, com a Magistrat. Dos anys més tard, el novembre 1880, Joan Alcover s’uní en matrimoni amb Rosa Pujol i Guarch, amb la qual tengué tres fills: Pere, Teresa i Gaietà. Després de set anys de felicitat pregona, la mort va imposar la seva llei i l’octubre de 1887 segà la vida fràgil de l’esposa gentil, que morí víctima d’una paràlisi cerebroespinal. El poeta quedà suspès en un mar de tristesa pel bé que havia perdut i vessà les llàgrimes del seu dolor en uns versos planyívols, que estotjà com un avar dins el calaix. Eren els primers versos escrits en català que havien estat dictats per la musa del sentiment. Gelós del seu dolor, encara el 1908 en els versos de L’Espurna (aplegat a Cap al tard) el poeta recordava emocionat la memòria de l’esposa enyorada, “Aquella dolça imatge” que la Providència posà en son camí, però que la mort, implacable i feresta, li arrabassà dels braços.

Quan feia quatre anys que Rosa Pujol havia abandonat aquest món, el cor afligit del poeta s’obrí esperançat a la vida, que ara li somreia de bell nou. Fou llavors que conegué la dama mallorquina Maria de Haro i Rosselló, amb qui es va casar el 1891 i amb qui tengué dos fills, Maria i Pau. Aquest últim fou l’únic fill que sobrevisqué al seu pare.

 La vida de Joan Alcover durant un temps s’escolà en un ambient de serenitat i de plàcida monotonia entre els papers que omplien el despatx de la Relatoria de l’Audiència, l’activitat política i els versos castellans, que redactava empès per la Musa de l’enginy amb l’anhel de convertir-se en poeta.

A partir de 1901 la tragèdia arrela cruelment en la família de Joan Alcover i va esqueixant violentament cada una de les seves branques. Aquest any, el 1901, va morir de tuberculosi la seva filla Teresa. El 1905 el tifus se’n duu a la tomba el seu fill primogènit Pere. El poeta, desolat i corsecat per aquest dolor tan punyent, vessà la seva tragèdia en les Elegies incloses a Cap al tard. La desgràcia, però, tornaria a colpir el poeta, quan, la nit del 6 de març del 1919, la mort segà la vida de Maria a Mallorca i la de Gaietà a Barcelona. Però, malgrat aquesta dissort, Joan Alcover conservà sempre la imatge serena d’un gentleman, d’un home amatent, elegant i correcte, embolcallat en una aura de senzillesa.

Immers en l’enyorança dels éssers estimats, traspuà aquest sentiment dolorós en alguns Poemes bíblics, en alguns Proverbis (1918) i en alguns poemes breus, apareguts el 1924 a L’Almanac de les Lletres sota el títol d’Espurnes. Joan Alcover passà els darrers anys de la seva vida dedicat a la crítica literària, que plasmà en nombroses conferències i discursos, sol·licitat per uns i altres perquè havia assolit un prestigi literari i tots el reconeixien com un mestre indiscutible.

Amb la mirada posada en el record dels éssers perduts, la nit del 25 de febrer de 1926 s’abandonà en el llit de casa seva als braços de la mort per reunir-se amb els seus més enllà de l’horitzó.

 

Activitat política

La poesia castellana

Les tertúlies literàries del carrer de Sant Alonso

Cap al tard (1909)

Poemes bíblics i Proverbis (1918)

El pensament estètic de Joan Alcover

 

 

 

 

Obra Cultural Balear