Poemes bíblics i Proverbis (1918)
El 1918 publicà a Barcelona Poemes bíblics. El llibre, més unitari que Cap al tard, està format per deu poemes narratius que donen títol al volum, a més de devuit Proverbis i de la composició Fantasia, en la qual el poeta retorna a l’expressió dels sentiments íntims. Quan el 1919 el llibre fou distingit amb el Premi Fastenrath en els Jocs Florals de Barcelona, Joan Alcover gaudí poc d’aquesta distinció, puix que feia gairebé dos mesos que havia perdut els seus fills Maria i Gaietà, víctimes de la grip.
Poemes bíblics és un aplec que recrea alguns passatges de les Sagrades Escriptures. Centrat en alguns episodis de l’Antic Testament, Joan Alcover selecciona algunes figures bíbliques atractives als ulls del poeta per la seva dimensió humana, bona part de les quals són dones. Hi rememora estampes èpiques de La Bíblia i les omple de profunda espiritualitat. Cada visió s’acoloreix d’una sensualitat, que destil·la els sentiments més íntims del poeta i amaga una reflexió moral. En aquestes escenes hebraiques, Joan Alcover reflecteix els aspectes més íntims de l’ànima humana, amb els seus vicis i les seves virtuts. Agar, Abigaïl, Abraham i Sara, Isaac i Rebeca, el rei Samuel, el rei David, Micol i Resfa són alguns dels protagonistes més destacats de Poemes bíblics. Es tracta de deu composicions líriconarratives, dibuixades amb ploma subjectiva, les quals són acolorides amb un estil planer i notes sentencioses. Aquest caràcter gnòmic o parèmic apareix magnificat en els vint-i-set Proverbis que acompanyen el llibre.
El tema del dolor per la pèrdua dels fills adopta notes dramàtiques a Resfa, personatge amb el qual el poeta se sent totalment identificat. Joan Alcover comparteix amb Resfa la tragèdia d’una vida esqueixada per la mort dels fills. Resfa roman immòbil al peu de la muntanya on han estat penjats els seus fills Armoni i Meribaal (o Mefibóixet). Amb posat magnànim, Resfa vetlla els cossos dels morts i els protegeix de la voracitat de les bèsties, igualment com Alcover a Col·loqui plora ran de la fossa dels fills Pere i Teresa d’on, com un arbre, beu tota la saba.
Poemes bíblics és l’últim llibre de Joan Alcover, escrit en llengua catalana, en el qual palesa l’acompliment final del seu trajecte poètic, expressat amb una intensa serenitat. Ens trobam davant una lírica tardoral que presenta unes tonalitats més serenes i escultòriques que les de Cap al tard, perquè el poeta ha superat la tragèdia familiar a través de la poesia i ha arribat a una harmonia espiritual.
