Tria de textos
“Apreci en qu’es tinguda a Eyvissa la llengua pròpia” (fragments de la comunciació de Vicent Serra Orvay al Primer Congrés de la Llengua Catalana, Barcelona, 1906)
(…) Es cert qu’un viatjé amant de sa Llengua Catalana, qu’arribi a Eyvissa desitjós d’estudià ses varietats d’es nostru dialecte, rebrà penosa impressió quan vegi que a dins sa ciutat, ahont viuen ses presones més ilustrades de s’Illa, ses que’n seues cunversacions vuldràn passà per més interessades en su prugrés y més amants de la Patria, ha sufrit tal cambi de fesumía sa nostra Llengua, que sa mare, si la ves, tot just la coneixeria. Multísimes son ses paraules de pura descendenci catalana (que sens ducta les usaven es cunquistadós que vengueren a lliurà Eyivssa de s’esclavitut d’es morus y plantaren a lu més alt de sa nostra ciutat sa creu de Cristu a s’ombra de sa bandera catalana) que no’s poren dí devant es ciutadans eyvissenchs sensa’espusarse’s qui les diga a sé mutiu de bul-la, o al menus, a passà per pajés en su tractu y d’escassa cultura intel-lectual.
Cumensant p’es noms propis dins vila (ancara que en Cal-lus III va cuncedí a sa capital de sa nostr’illa es títul de ciutat, en general cuntinua diguèntseli vila) dins vila, dich, casi no hi ha Juansm ni Peps, ni Peres, an que sigan molts es que celebren sa seua festa es dia d’es Sant Precursó de Cristu, de s’humil espós de María o d’es Princep d’es Apòstuls. Rigularment tot se diuen Juan (cast.) Fulanu, Pepe Sutanu, Pedro o Perico Menganu. Si’s tracta de senyuretes, ¡ah! No trubarien qui les vulgués (si’s diguesen María, Fracisca, Carme). Y en quant a n-es noms cumuns son també moltes es que s’usen o del tot castellans, o castellanizats. Es nostrus ciutadans no’s ficsen emb un assuntu o en un ubjecte, sinó que s’hi fijan (…) no cumbreguen sinó que cumulguan; (…). Axí es, ilustres Cungressistes, que sa llengua’ivissenca dins sa ciutat la tench acumparada a una jove abans agraciada y ben aculurida, però que li es veguda sa malahida pigota y, umplint de taques sa seua tendre cara, ha destruit aquella fresca hermosura.
Molt diferent’impressió rebra`’s viatjé que venga a Eyvissa, si despuxas d’havé cunversat ab sus ciutadans, pren una de ses carreteres que partexen de sa ciutat y s’encamina a a St. Jusep, a St. Antoni i a St. Juan. Y quan siga lluny, com més milló, de sa capital, si’n voure algún pajés que vaja derrera ses mules ajunyides (…) y el va a’cumetre ý el cunvida a fumà un xigarru y fe un’estona de xerra d’assiguts dalt un marje, y li pregunta com ha anat sa cuida, si ha plugut a bastament per pusarse de bona saó sa terra (…) si’n certa a tupà emb un d’aquells pajesus com solen sém ben desexits, esperimentarà un’estona de playé sentint una cunversa agradable, escultant un llenguatge pur y net d’antiga descendenci catalana. (…)
Tot axò hu dich, respetable Cungresistes, per demostrà que sa llengu’ivissenca es cunserva a-n es pobles del camp lliure d’influencis extranyes y que pel lu tant al cap y no a sa ciutat hauria d’anà qui vulgués atendre be l’eyivissench. (…)
Es també cosa certa que’s que saben llegí solen sé es que més castellanades gasten y a’hu trop molt natural, ancara que’m parega censurable; perque si’s al-lots cumensen a’nà’scola quan devegades ancara no tenen sa llengu prou destravada per dí clares ses paraules que senten a dí a sus pares, com ses lligendes de que’s serveixen per apendre de lletra son castellanes, lu natural es qu’ls suceyeixga lu que va cunendre a-m es llorus que dugué de S. Mumingu una senyora. Lu’strany sería que no’ls suceís poch ni mica; y aquexa crech que es sa causa de qu’entre’s ciutadans s’haja corremput més s’eyvissench, per veru’hi d’ells més que saben llegí que de pagesus. Tal volta em axò vaig errat, però es lu que yo crech, No vol di’mperò que crega que per cunservà s’eyivssench lliure de s’influenci castellana siga necessari sé ingurant; molt lluny d’axò; però crech que sería molt cunvenient per cunseguí s’ubjecte manifestat, que’s primés llibres que passen es al-lots a s’escola estasen en sa llengu propia, a fi de que ses paraules que llegexen en sus primés llibres foessen ses matexes qu’han sentit d’assiguts dalt es junoys de sa mare. (…)
No sé si’y cumplit es prupòsit qu’an-n es cumensay hey furmat, d’enterà aqueta respectable assamblea de s’estat en que’s torba avuy sa Llengu’yvissenca. Crec qu’en poques paraules es pot dir sensa faltà gayre a la veritat que dins sa ciutat d’Eyvissa està tamatex adulterada, però qu’al camp cunserva generalment nutable puresa y netedat. (….)”
