Inici
:: Personatge :: :: Fotos :: :: Textos ::
Personatge



Emili Darder Cànaves
(Palma 1895-1937).

Metge, intel·lectual i polític. Llicenciat en medicina per la Universitat de València (1915), va ser el cap de la secció d'epidemiologia de l'Institut Provincial d’Higiene de les Balears. Com a metge, divulgà els avanços sanitaris i treballà per a la higiene social.

També destacà pel seu compromís cívic a favor de la llengua, la cultura i el país: Fou un dels fundadors de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923), - precedent immediat de l’Obra Cultural Balear -, de la qual fou president (1925-31). Com a intel·lectual, va escriure articles de caràcter polític i cultural en diverses publicacions, com La Nostra Terra i el Calendari Mallorquí, i de caràcter mèdic a la Revista Balear de Medicina i en el Boletín del Colegio Provincial de Médicos de Baleares.

Com a polític, destacà per la seva adhesió a les idees republicanes: elegit regidor de l'Ajuntament de Palma per la candidatura del Partit Republicà Federal de Mallorca (1931), impulsà el Projecte General de Construccions Escolars (setembre de 1931) i el Pla de Reorganització de Serveis Sanitaris Municipals (novembre de 1932). El 1934 va impulsar la fundació d'Esquerra Republicana Balear, de la qual fou un dels principals dirigents. Formà part de la comissió redactora de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia del 1931. El desembre de 1933, fou elegit batle de Palma, des d’on impulsà la dotació d'aigua i clavegueram per a tota la ciutat i la construcció de guarderies i de grups escolars. També continuà la reforma dels serveis sanitaris, obrí noves seccions de la Casa del Socors i impulsà obres per donar feina als treballadors aturats. El juny del 1936, signà la Resposta al Missatge dels Catalans.

Quan esclatà la sublevació militar (1936) va esser detingut i tancat al castell de Bellver. Sotmès a consell de guerra, fou condemnat a mort i afusellat al cementeri de Palma el 24 de febrer del 1937, tot i trobar-se greument malalt. Emili Darder dóna nom a un dels Premis 31 de Desembre de l’entitat.


E.DARDER I LA CULTURA

 LA CULTURA 

Emili Darder mai no va poder separar la cultura de la seva actuació personal, segons ell: «No hi ha més que un medi per fer ciutadans, que és la cultura. Resulta que la tasca bàsica és fer cultura, cultura i cultura» (acte inaugural de Joventut Escolar, 1931). 

Durant tota la seva vida va ser una persona compromesa amb tota organització que suposàs un impuls cultural per a la nostra terra. Així va participar en:

L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana
El Rotary Club
La Societat Arqueològica Lul·liana
El Congrés de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, com a vicepresident
El Foment del Turisme de Mallorca, com a vocal i tresorer
El Círculo Mallorquín, com a bibliotecari
L’Orfeó Mallorquí, com a vocal
La Sociedad Mallorquina Protectora de Animales y Plantas, com a vocal

Una menció especial mereix la seva tasca com a fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca, de la qual fou president entre 1925 i 1931. En aquesta associació creà una secció per als joves anomenada Joventut Escolar, des de la qual prioritzà el foment de l’ús de la nostra llengua i el coneixement de la nostra cultura. 



L’EDUCACIÓ

Emili Darder sentia un amor entranyable pels infants, l’educació dels quals es convertí en una inquietud que l’acompanyaria tota la seva vida. Es preocupà del seu benestar físic i posà en marxa les revisions mèdiques i les campanyes de vacunació a les escoles, espais que, d'ençà que hi intervingué, varen ser remodelats i dotats de millor ventilació i il·luminació. 

Una de les mesures més progressistes que Emili Darder impulsà fou la creació de menjadors escolars i de guarderies per als fills de les dones treballadores. 

Convençut de la importància de la formació integral dels infants, emprengué, juntament amb l’inspector de primera ensenyança Joan Capó, una reforma per tal que el dibuix, la música i la gimnàstica s’incorporassin com a disciplines a les escoles públiques, i dugué a terme el programa de colònies escolars, que feia possible que els infants illencs gaudissin de les vacances estiuenques en un medi natural, divers i saludable. Ell mateix visitava, sense un avís previ, les instal·lacions d’aquestes colònies. 

El 1931, quan ocupà la Regidoria de Cultura, inicià un ambiciós projecte de construccions escolars que, en part, es va fer realitat durant el període republicà. Fundà, entre d’altres, els centres de Son Espanyolet, del Coll d’en Rebassa, d'Alexandre Rosselló i de Jaume I. Durant els sis anys que durà la II República s’inauguraren més escoles a la nostra ciutat que en els primers vint anys de la dictadura franquista. 
 

 

E.DARDER I LA SANITAT

VIDA I MEDICINA 

Emili Darder i Cànaves nasqué a Palma el 20 de juny de 1895. Fill del destacat metge Tomàs Darder i Ensenyat, a qui la ciutat té dedicat un carrer, va créixer en una família de catòlics practicants. 

Entrà a la universitat sense tenir l’edat reglamentària i es doctorà en Medicina i Cirurgia a València l’any 1915, i en Anàlisis Clíniques a Madrid l’any 1924. 

El 1917, a Deià, on estiuejava, conegué Miquela Rovira Sellarès, germana del metge de Sóller, Mariano Rovira. Es casaren el 24 de juny de 1920 i tingueren una filla, n’Emília. 

Emili Darder destacà ben prest com a metge. Va ser elegit membre de les acadèmies de Medicina i Cirurgia de Palma, el 1926, i de Barcelona, el 1933, i vocal de l’Associació de Congressos de Metges de Parla Catalana. El 1927 se’l nomenà cap de secció d’Epidemiologia de l’Institut Provincial d’Higiene de les Balears. A ell es deu la instal·lació del primer laboratori d’anàlisis clíniques vertaderament científic de Mallorca. 


SANITAT

Una de les prioritats d’Emili Darder fou millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Palma. Amb aquest objectiu, dissenyà un vast pla sanitari els eixos fonamentals del qual foren:

La creació de dispensaris municipals per atendre la població. Així, inaugurà el dispensari central de l’Ajuntament, que disposava, entre d’altres, dels serveis de raigs X, de maternologia i d’infància. Aquest sistema l’estengué a diverses barriades de Palma.

La divulgació entre la gent del camp dels coneixements d’higiene indispensables. Així, es preocupà especialment de la prevenció de la febre tifoide, la tuberculosi i les malalties venèries.

La realització del projecte de canalització i d'abastiment d’aigua potable per a la nostra ciutat. En aquella època moltes de les malalties que el metge Darder volia combatre eren originades per les aigües contaminades.



E.DARDER I L POLÍTICA

LA POLÍTICA

Emili Darder va viure uns moments històrics transcendentals per al nostre país. El seu activisme i compromís cívic el dugueren a presentar-se a les eleccions municipals de 1931, que suposaren l’adveniment de la Segona República, a les llistes del Partit Republicà Federal. Ja com a regidor, presidí les comissions de Sanitat i Educació. 

Manifest à la seva clara voluntat autonomista participant en la redacció i difusió de l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, que, encarà que no sortí endavant, no va fer minvar el seu entusiasme a favor dels drets nacionals del nostre poble. Emili Darder era un clar partidari de l’acostament entre Catalunya, València i Balears i es queixava sovint dels impediments que suposava el centralisme de Madrid per al desenvolupament de les Illes Balears.

El 1932 impulsà la creació de l’Acció Republicana de Mallorca, un partit d’esquerres que “havia de tractar d’estudiar i resoldre els problemes de Palma i de tots els pobles de Mallorca”. Aquest serà el nucli inicial d’Esquerra Republicana Balear.  

L ’octubre de 1933 Emili Darder fou elegit batle de Palma. Les seves funcions foren suspeses per mor dels fets d’octubre de 1934, però va retornar al càrrec el febrer de 1936 amb el triomf del Front Popular a les eleccions. Durant tot aquest temps la tasca que dugué al capdavant de l’Ajuntament va ser d’una gran vàlua: aconseguí que el castell de Bellver deixàs de pertànyer a l’exèrcit espanyol i que passàs a formar part de la ciutat de Palma; impulsà la construcció de cases per a treballadors i de jardins per a l’esplai de nins, joves i majors; promogué mesures per solucionar el problema de l’atur; millorà l’estructura urbanística de la ciutat; defensà el turisme com a font de riquesa per a les Illes... fins i tot es preocupà de dignificar la condició de blauetes i vermelletes amb la prohibició de que acompanyassin els enterraments dels rics per una pesseta. 

LA SEVA MORT

El 18 de juliol de 1936, Emili Darder ja estava greument malalt. La certificaci ó de la seva malaltia, una angina de pit, feta per dos metges, pel seu germà i per Josep Sureda i Blanes, no va servir de res quan el dia següent, a les quatre de l’horabaixa, els militars anaren a ca seva a cercar-lo. El dugueren a l’Hospital i, després d’uns dies de convalescència, l’empresonaren, irònicament, al Castell de Bellver. 

El dia 16 de febrer de 1937 el sotmeteren a Consell de Guerra, juntament amb Alexandre Jaume, Antoni M. Ques i Antoni Mateu. L ’acusaren de contraban d’armes, de rebel·lió militar, de ser un sectari, un antireligiós i un separatista. El fiscal demanà per a ell la pena de vint anys de presó i una elevada sanció econòmica. Tot això malgrat que, fins i tot les monges del Temple declararen a favor seu. Va ser condemnat a mort. 

El 24 de febrer de 1937, al cementeri de Palma, es va viure un dels fets m és ignominiosos de la nostra història: l’afusellament, d’assegut a una pedra ja que no es podia mantenir dret a causa del seu estat de salut, d’Emili Darder i Cànaves. Tenia 41 anys. La nit abans li expropiaren la casa, el laboratori, els mobles i la seva valuosa biblioteca. Després li confiscaren tots els seus béns. 

 

 

 

 
Obra Cultural Balear